Segons ens explica, l'acte del jurat diu... "reconeixement a la seva trajectòria creativa, en la qual s'ha de destacar el diàleg que estableix entre la creació i diferents col•lectius desfavorits: presos, professionals del sexe, immigrants, cecs, etc... tenint sempre present l'aspecte pedagògic en el seu projecte creatiu".
Des de llumull, compartim plenament aquest compromís social de l'amic Àlvar, que el fa ser una persona GRAAAAAAAAN !!!!!!
Àlvar ens explica, quan em van dir que m’havien concedit el premi Tarragonès de Creació Lucius Anneus Florus, el primer que vaig fer és intentar raonar el per què m’agradava rebre’l, les raons són diverses però us en diré tres:
- Per mi és un honor formar part del llistat de persones premiades al llarg dels anys en el qual hi ha alguns amics i coneguts com són el Pep Escoda, el Josep Maria Rosselló, el Josep Segú, l’Arantxa Sagardoy, etc.
- També em va fer molta il•lusió -tot i no tenir una dotació econòmica- perquè considero el trofeu com el que és, una fantàstica obra d’art en bronze treball d’un gran artista que ens va deixar un gran llegat, en Rafael Bartolozzi.
Seguidament, quan em van comunicar que em concedien el premi, em vaig plantejar, si jo o el meu treball érem mereixedors d’aquest reconeixement?
He fet recerca i he vist que un els objectius del premi és el d’estimular les activitats de creació en tots els àmbits i fer notòria la trajectòria artística d’una persona o grup vinculat a la comarca. Doncs penso que em va molt bé el premi inclús penso que el necessito ja què mai n’hi ha prou de notorietat en la trajectòria d’un artista o d’un professor – i encara més a províncies- i és a partir d’aquest moment que considero aquest premi con el que és, justament això, un estímul per a continuar endavant.....
En quant a la trajectòria que s’ha valorat, la meva, us he de dir que m’he definit molt sovint com a professor abans que artista (tot i que a dia d’avui m’és impossible separar una cosa de l’altra) i si es fa un repàs al meu treball, s’observa com l’educació o l’ensenyament han acabat influint i si cal modificant o re definint tota la meva obra artística.
Intentant resumir, - sobretot pels que no coneixeu aquesta trajectòria-, us diré que a les últimes presentacions públiques on he parlat de la meva carrera professional, l’he resumit aquesta amb una sola frase: “de la interacció a l’acció, de la participació al social”....així doncs hi ha unes tres etapes en el meu treball creatiu:
-una primera etapa de formació figurativa que s’acaba el tercer any de facultat de Belles Arts de Barcelona cap a finals dels 80 amb el descobriment de l’abstracció geomètrica i de l’obra d’alguns autors com Chancho, Daniel Buren, Hernàndez Pijoan, Sean Scully i també amb grans influències per l’estampació tèxtil sobretot asiàtica i oriental. Aquesta etapa he de dir que encara no ha acabat per moltes raons entre les que hi ha la meva responsabilitat com a professor i l’obligació d’impartir certs coneixements a l’alumnat. Un dels últims fets en aquests aspecte va ser fa dos anys haver estat seleccionat per a poder ser alumne a la Universitat de Navarra del pintor Antonio López.
- una segona etapa que jo anomeno d’interacció que consisteix en un intent d’atrapar a l’espectador d’una forma jocosa, donant-li la possibilitat de participar o inclús d’acabar algunes obres...aquí apareix també la camisa com a element primordial de les meves peces i accions. Això va ser motivat sobretot per la preocupació que he tingut sempre pel gran distanciament que hi ha entre art i públic i per l’intent d’observació d’aquest fenomen, amb moltes ganes de poder-ne escurçar les distàncies. Aquesta etapa coincideix amb els meus inicis com a professor a Reus i Tarragona.
- i una tercera etapa, la social, (on encara em trobo i de la que a vegades sembla que no em deixin sortir) en la que utilitzo la pintura com un medi per arribar als altres, com un llenguatge visual però també com una forma de comunicar-me no només formalment sinó també conceptualment. Així doncs en aquesta etapa he realitzat alguns dels meus treballs més coneguts, amb presoners, dones, americans, persones amb malalties mentals, persones amb processos de desintoxicació, professionals del sexe, immigrants, i invidents, entre d’altres. La intenció o intencions d’aquesta tercera etapa ha estat aconseguir el meu creixement com a individu tot explorant certes realitats de forma directa i sense intermediaris i poder apropar aquestes realitats a d’altres realitats, una gent a una altra gent, sense crítiques. Que sigui doncs l’espectador el que en faci les possibles reflexions paral•leles...
Per acabar vull tornar a agrair especialment a Dani Cid, alcalde de Vespella de Gaià, per presentar la meva trajectòria personal als premis i per què sé que la va defensar i li va donar un impuls, també al senyor Josep Maria Gavaldà i al sr. Antonio López del Catllar i a tots els ajuntaments que l’han recolzat que són el de Perafort, el de Vilallonga del Camp, el de Roda de Barà, el de Salomó i el de La Canonja. Vull també agrair al jurat que en definitiva ha estat la veu i el vot que ha valorat la meva trajectòria i han decidit premiar-la.
I vull agrair també a Repsol, a través del seu representant senyor Josep Bertran per permetre que això sigui possible i per estar present avui aquí i en quasi tots els actes que tenen a veure amb la cultura.
Àlvar Calvet,
Creixell, 17 d’octubre de 2014
