Des del Casal Popular la Turba i llumull Accions Audiovisuals, com una activitat més dins del projecte Mitgeres, aquest any hem fet realitat una acció molt especial: la creació d’un altar de morts mexicà al passadís de la cooperativa d’habitatges la Titaranya, visible des del carrer(carrer Carnisseria, 23-25).
Us preguntareu per què.
En segon lloc, com fan els mexicans, volem honrar els nostres difunts des d’una mirada més alegre i positiva, convidant-los a «tornar a casa» en aquests dies de Tots Sants, Dia de Morts, castanyes, panellets i moniatos, recordant-los amb les seves fotografies.
Elements tradicionals de l’altar de morts.
Seguint la tradició mexicana, un altar ha de contenir, com a mínim, els elements següents:
Aigua: per calmar la set de les ànimes després del seu recorregut pel món dels vius i donar-los força per al retorn.
Sal i estovalles blanques: simbolitzen la purificació. La sal evita la corrupció de les ànimes en els seus viatges d’anada i tornada, i permet que tornin l’any següent.
Espelmes i vetlladores: la seva flama guia els difunts fins a la seva antiga llar.
«Calaveritas»: de sucre o de xocolata, representen la mort segons les tradicions mesoamericanes.
Copal i encens: fragàncies de reverència que netegen l’espai de mals esperits i permeten a l’ànima entrar sense perill.
Flors de cempasúchil (clavells de moro): adornen l’altar durant l’estada de l’ànima i simbolitzen el Sol, font de vida i llum.
Pa de morts: elaborat de diverses formes, representa la fraternitat i l’afecte envers els difunts.
Paper picat: representa l’aire, un dels quatre elements essencials de l’ofrena.
Menjar: es col·loca el plat preferit del difunt a qui es dedica l’altar.
Retrat: la fotografia de la persona estimada és indispensable, ja que és a ella a qui s’ofereix l’altar.
Els personatges de la nostra memòria col·lectiva.
Els personatges que hem escollit per a l’altar formen part de la memòria col·lectiva vallenca:
Manuel Gonzàlez i Alba (Valls, 1894 – Barcelona, 1934)
Dolors Vives Rodon (Valls, 1909 – Reus, 2005)
— Tots dos figuren dins la galeria d’il·lustres gràcies a l’esforç del Casal Popular la Turba.
— Va quedar fora de la fotografia dels Català-Roca i ara forma part de l’imaginari de Mitgeres, la mostra de fotografia al carrer.
— Treballadora de la fàbrica de Ca l’Alemany, on hi haurà la segona fase de la cooperativa d’habitatges la Titaranya (carrer dels Metges, 14). Hem volgut recuperar la seva memòria per treure-la de l’anonimat: una dona obrera que després va ser miliciana de la República i acabà exiliada al Brasil, on va morir.
A aquests personatges els acompanyaran fotografies de familiars difunts, per recordar-los i convidar-los a visitar-nos a la Titaranya.
Ponts entre Mèxic i les nostres tradicions.
Curiosament, una amiga de Batea (Priorat) ens recordava que, aquí també, fa un temps es convidava els difunts a tornar a casa per aquestes dates, utilitzant molts dels elements que trobem a l’altar mexicà.
Es feia un gran àpat, on no hi faltaven la mel, una copa de vi i una d’aigua, vi ranci, tabac, alguna cosa dolça com els panellets, i allò que agradava als difunts que es volien convocar. No hi podia faltar tampoc el foc o les espelmes, i alguna planta o flors fresques. Tot plegat es compartia explicant històries alegres dels difunts, i un cop passat l’àpat, una part d’aquell menjar s’enterrava fora, com si l’hagués consumit l’ànima del difunt.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
