Wim Wenders porta les seves inquietants i impactants fotografies a Lleida NATÀLIA FARRÉ / Lleida, dimecres, 9 d'octebre. EL PERIÓDICO.CAT
La Fundació Sorigué exhibeix imatges inèdites de gran format fetes pel realitzador a Nova York després de l'11-S i a Fukushima després del desastre nuclear.
Pioner del nou cine alemany dels 70 i director de culte amb pel·lícules com 'Alicia en las ciudades' (1974), 'París, Texas' (1984) i 'El cielo sobre Berlín' (1987), Wim Wenders (Düsseldorf, 1945) no és només un virtuós de la imatge en moviment, també és un prestigiós fotògraf –a més de pintor, escriptor i actor– amb un treball que es
caracteritza per plasmar commovedores imatges de paisatges desolats que
al·ludeixen a la memòria, el temps, la pèrdua i la nostàlgia. I a aquesta última faceta, la de la imatge fixa, dedica la seva última exposició la Fundació Sorigué de Lleida, institució propietària d'una de les col·leccions d'art contemporani més importants i desconegudes d'Espanya.
'New York, November 8, 2001 III', una de les imatges captades a la zona zero.
La mostra, sota el títol 'Wim Wenders. Photographs' i en cartell fins al 30 de març del 2014, recull una vintena de fotografies panoràmiques de gran format –4,5 x 2,5 metres– realitzades pel director. N'hi ha d'inedites a Espanya com les fetes a la zona zero de Nova York després dels atemptats de l'11-S i els paisatges de Fukushima captats després del desastre nuclear. I també n'hi ha de ja exposades al país, com els immensos deserts d'Austràlia i Arizona sense rastre de presència humana que es van poder veure al Guggenheim de Bilbao, el 2002.
L'afició de Wenders per la fotografia va començar als sis anys amb una càmera de plàstic, però no es
va convertir en res seriós fins a la dècada dels 80, quan es va comprar
la seva primera càmera de format mitjà, una Plaubel Makina, i va començar a recórrer els EUA buscant escenaris per a la pel·lícula 'París, Texas'. Imatges
que van ser l'inici d'un viatge del realitzador per tot el món a través
de fotografies inquietants i visualment impactants fetes sempre analògicament, i sempre en solitari. Això
sembla un contrasentit si es té en compte la importància que per a
Wenders tenen les noves tecnologies i el treball en equip en les seves
obres com a realitzador de cine. 
