Des del Casal Popular la Turba i llumull Accions Audiovisuals, com una activitat més dins del projecte Mitgeres, per segon any consecutiu hem fet un altar de morts mexicà al passadís de la cooperativa d’habitatges la Titaranya, visible des del carrer(carrer Carnisseria, 23-25).Us preguntareu per què.
En primer lloc, per la relació que mantenim des de fa anys, tant el Casal Popular la Turba com llumull, amb Mèxic, on hem col·laborat solidàriament —sobretot amb la lluita zapatista— duran un bon grapat d’anys.
En segon lloc, com fan els mexicans, volem honrar els nostres difunts des d’una mirada més alegre i positiva, convidant-los a «tornar a casa» en aquests dies de Tots Sants, Dia de Morts, castanyes, panellets i moniatos, recordant-los amb les seves fotografies.
Els personatges de la nostra memòria col·lectiva.
Els personatges que hem escollit per a l’altar formen part de la memòria col·lectiva vallenca:
Manuel Gonzàlez i Alba (Valls, 1894 – Barcelona, 1934)
Dolors Vives Rodon (Valls, 1909 – Reus, 2005)
— Tots dos figuren dins la galeria d’il·lustres gràcies a l’esforç del Casal Popular la Turba.
— Va quedar fora de la fotografia dels Català-Roca i ara forma part de l’imaginari de Mitgeres, la mostra de fotografia al carrer.
— Treballadora de la fàbrica de Ca l’Alemany, on hi haurà la segona fase de la cooperativa d’habitatges la Titaranya (carrer dels Metges, 14). Hem volgut recuperar la seva memòria per treure-la de l’anonimat: una dona obrera que després va ser miliciana de la República i acabà exiliada al Brasil, on va morir.
A aquests personatges els acompanyen fotografies de familiars difunts, per recordar-los i convidar-los a visitar-nos a la Titaranya.
Curiosament, una amiga de Batea (Priorat) ens recordava que, aquí també, fa un temps es convidava els difunts a tornar a casa per aquestes dates, utilitzant molts dels elements que trobem a l’altar mexicà.
Es feia un gran àpat, on no hi faltaven la mel, una copa de vi i una d’aigua, vi ranci, tabac, alguna cosa dolça com els panellets, i allò que agradava als difunts que es volien convocar. No hi podia faltar tampoc el foc o les espelmes, i alguna planta o flors fresques. Tot plegat es compartia explicant històries alegres dels difunts, i un cop passat l’àpat, una part d’aquell menjar s’enterrava fora, com si l’hagués consumit l’ànima del difunt.
