1 d’ag. 2013

GERDA TARO

Tal dia com avui, un primer d'agost va nèixer la fotògrafa Gerda Taro. "Caçadora de la llum", li deia Bergamín. Ella, i el seu company, foren ulls excepcionals de la guerra contra el feixisme.

"Mereceríais, ahora, pequeña Gerda Taro y Robert Capa, un recuerdo visible en cualquier campo de batalla de entonces o en el tronco de cualquier pino de la sierra, para que sintiéramos ondear, aunque invisible, aquella pobre bandera que combatía por la paz mientra era atacada por los de la guerra".
Rafael Alberti
"La arboleda perdida"
Gerda Taro (1910–1937) va ser una pionera en el camp del fotoperiodisme. La seva breu carrera professional va consistir gairebé exclusivament en una sèrie de colpidores fotografies dels fronts de batalla de la Guerra Civil espanyola. Les seves fotografies, reproduïdes a la premsa d’esquerres francesa, incorporaven els dinàmics angles de la càmera propis de la fotografia de la Nova Visió així com una proximitat física i emocional als temes que fotografiava. Taro va treballar amb Robert Capa, que va ser el seu company en el món de la fotografia i també en la vida, i tots dos van col•laborar estretament. Mentre cobria una de les batalles crucials, la batalla de Brunete, el juliol de 1937, Taro va ser esclafada per un tanc i va morir. Les fotografies de Taro són un document colpidor però poc conegut d’aquest moment tan important de la història de la fotografia de guerra.
Cronologia
Agost de 1910
Neix Gerda Taro a Stuttgart, Alemanya.


1917–29
Assisteix a la Königin-Charlotte Realschule a Stuttgart, a l’internat Villa Florissant a Lausana, Suïssa, i a la Höhere Handelschule (escola comercial) a Stuttgart.

1929
Es trasllada a Leipzig i assisteix a la Gaudig Schule.

1933
El Govern nazi la posa sota custòdia “preventiva” a causa de la seva relació amb activistes polítics antinazis. Entre els mesos de setembre i octubre emigra a París, on viu a prop de la plaça de Port-Royal i treballa com a secretària del psicoanalista René Spitz.

Setembre de 1934
Coneix l’hongarès Endre Ernö Friedmann, que a París es fa dir André i més tard es converteix en Robert Capa.

Gener de 1935
Es trasllada a viure a la Rue Peclet.

Abril de 1935
Probablement assisteix a una reunió clandestina amb el músic i pedagog Alfred Schmidt-Sas, amb el qual va estar implicada en activitats polítiques de la resistència el 1933 (Alfred és assassinat pels nazis el 1943). Es trasllada a la casa de Fred i Lilo Stein, a la Rue Colaincourt, i fa feines al laboratori amb Fred Stein.

Estiu de 1935
Durant un viatge en càmping a l’illa francesa de Sainte-Marguerite, André i Gerta s’enamoren. Ell comença a ensenyar-li fotografia. Poc després, Gerta es converteix en una mena de representant comercial de la carrera fotoperiodística d’André.

Setembre de 1935
André i Gerta viuen i treballen junts a París en un petit pis a prop de la torre Eiffel.

Octubre de 1935
Maria Eisner, amiga de Gerta i fundadora d’Alliance Photo, contracta Gerta com a ajudant.

Febrer de 1936
Taro obté el seu primer carnet de premsa, que li lliura l’agència fotogràfica A.B.C Press-Service, amb seu a Amsterdam.

Primavera de 1936
André i Gerta es traslladen a l’Hôtel de Blois a la Rue Vavin i inventen el personatge de Robert Capa, fotògraf americà famós i amb èxit. A partir d’aquest moment, Gerta presenta André sota el pseudònim de Robert Capa i ella adopta el nom de Gerda Taro.

Juliol de 1936
Comença la Guerra Civil espanyola.

Agost de 1936
Capa i Taro s’encarreguen de cobrir la guerra a Espanya per a Vu, i arriben a Barcelona el 5 d’agost. Taro fa fotografies de la població que es prepara per defensar la seva ciutat, i també una sèrie d’imatges de milicianes rebent instrucció a la platja als afores de Barcelona. A mitjan mes, la parella es dirigeix al front d’Aragó, on es queden una setmana, i després viatgen a Madrid. Uns quants dies més tard, continuen viatge cap al sud fins al front de Còrdova, i s’aturen a Toledo i a Alcázar de san Juan.

Setembre de 1936
En el front de Còrdova, mentre Taro i Capa fotografien un grup de milicians a Cerro Muriano, Capa capta la seva millor imatge, Mort d’un soldat (5 de setembre). Durant l’última setmana de setembre, la parella torna a París passant per Alcázar de San Juan i Barcelona.

Octubre de 1936
Taro i Capa fotografien una maniobra de defensa civil massiva a París.

Novembre–desembre de 1936
Taro viatja a Nàpols per visitar el seu amic Georg Kuritzkes, hongarès com ella, i el convenç perquè s’uneixi a les Brigades Internacionals.

Febrer de 1937
Capa i Taro tornen a Espanya i fotografien la ciutat costera d’Almeria, on als carrers s’amunteguen els refugiats procedents de Màlaga. A Almeria, fan les seves sèries de fotografies del vaixell de guerra Jaime I, i després es dirigeixen a peu pel front del sud fins a Motril i Calahonda. En aquesta època és quan fan un extens fotoreportatge sobre les antigues mines de mercuri d’Almadén. Tornen a Madrid, on fotografien les trinxeres republicanes de la ciutat universitària. A finals de febrer, la parella comença a publicar amb el nom de REPORTAGE CAPA & TARO; el primer reportatge fotogràfic sota aquest nom apareix a Regards el 18 de març de 1937. Capa torna a París i Taro es queda a Espanya; ara treballa contractada pel diari francès Ce Soir. La relació amorosa de la parella perd força. Taro s’està a la Casa de la Alianza, una vil•la expropiada a Madrid des d’on l’Alianza de Intelectuales Antifascistas du a terme les seves activitats.

Març de 1937
Taro comença a signar feines produïdes al marge de la seva col•laboració amb Capa amb el nom de PHOTO TARO; aquest canvi assenyala la seva creixent independència respecte de Capa. Taro publica regularment les seves feines a Regards, Ce Soir i Volks-Illustrierte. Cobreix la batalla de Guadalajara (del 8 al 23 de març), és testimoni de la victòria republicana sobre les tropes de Mussolini i produeix el reportatge més important sota el nom de PHOTO TARO (Regards, 8 d’abril de 1937). També fa fotografies al front del Jarama, després es dirigeix a València per cobrir el nou Exèrcit Popular. Torna a París i fotografia les gran funeral per les víctimes d’una batuda policial a Clichy.

Abril de 1937
Taro i Capa esperen a París els documents que els autoritzen a anar a Bilbao per un encàrrec de feina. A mitjan mes, tornen a ser a Madrid. Taro es dirigeix al front del Jarama i visita l’equip de Spanish Earth, un documental dirigit per Joris Evans. La parella s’allotja a l’Hotel Florida de Madrid, on es fan amistat amb Ernest Hemingway, John Dos Passos i Herbert matthews del New York Times. El 22 o el 23 d’abril, Taro i Capa tornen a París.

Maig de 1937
Durant la manifestació de l’1 de Maig a París, Capa fotografia Taro comprant un ram de muguet (una imatge d’aquesta sèrie es va utilitzar posteriorment per a la dedicatòria de Death in the Making). Capa es dirigeix a Bilbao. Taro també torna a Espanya i es troba ja a la ciutat de València quan els feixistes comencen a bombardejar-la el 14 de maig. La jove viatja sola a la ciutat per fotografiar els resultats dels atacs nocturns sobre la població civil. A final de mes, es troba amb Capa i junts van al pas de Navacerrada, a prop de Segòvia, on fotografien l’ofensiva republicana que Hemingway va fer famosa a Per qui toquen les campanes.

Juny de 1937
Taro i Capa tornen del front de Segòvia i fotografien i filmen el centre i els afores de Madrid. Són d’aquest moment les sèries de treballadors d’una fàbrica de municions. Al barri obrer de Carabanchel a Madrid, fotografien i filmen unes sèries sobre dinamiters. El 12 de juny, cobreixen el funeral pel general Lukacs que té lloc a València. A mitjan mes, es dirigeixen cap al sud al front de Còrdova, i el 24 de juny arriben als quarters del batalló Chapaiev, a Peñarroya. Capa filma i Taro fotografia una reconstrucció de la victòria del batalló sobre els feixistes a La Granjuela. A finals de juny, Taro fotografia alguns desertors feixistes a prop de Blázquez.

Juliol de 1937
Taro i Capa cobreixen la inauguració del Segon Congrés Internacional per a la Defensa de la Cultura a València el 4 de juliol. Capa torna a París mentre Taro segueix el Congrés a Madrid, on es torna a allotjar a l’Alianza. Cobreix la batalla de Brunete (6 de juliol), a l’oest de Madrid, i demostra amb les seves fotografies que els republicans han conquerit la localitat. El 7 de juliol, reprèn el congrés d’escriptors per acompanyar-los en una excursió al front de Guadalajara. De retorn a París per a unes breus vacances, celebra el Dia de la Bastilla amb Capa. Torna a Madrid uns quants dies més tard, després es dirigeix amb Ted Allan a un camp de batalla entre Villanueva de la Cañada i Brunete. Allà, el 25 de juliol, un dia abans de tornar a París, Taro i Allan es veuen atrapats en una operació de retirada dominada pel pànic. S’enfilen en un cotxe en marxa i els dos resulten ferits quan un tanc republicà xoca amb l’automòbil. Taro mor l’endemà al matí en un hospital de campanya de la 35a. divisió a El Escorial. És la primera fotògrafa que mor mentre cobreix la guerra.

27–28 de juliol de 1937
El cos de Taro s’exposa davant de l’edifici de l’Alianza a Madrid. Escriptors, artistes i representacions militars hi assisteixen per retre-li el darrer homenatge. L’endemà el seu cos és traslladat a l’Alianza de València, on Rubio Hidalgo, cap del Gabinet de Premsa, transmet el condol oficial del Govern republicà.

29 de juliol de 1937
L’escriptor Paul Nizan acompanya el fèretre de Taro fins a París, on el Partit Comunista Francès (PCF) la declara màrtir antifeixista.

31 de juliol de 1937
El cos de Taro s’exposa davant de la Maison de Culture a París.

1 d’agost de 1937
Després d’aconseguir un espai per a Gerda Taro en el cementiri Père-Lachaise de París, el PCF celebra el seu funeral el dia en què Gerda hauria complert vint-i-set anys.

 http://museum.icp.org/mexican_suitcase/catala/bio_taro.html